NÚMERO D'OR

Hola a tots i totes, perdoneume pel meu retràs a l'entrega d'aquesta entrada, pero la publicaré de totes formes.
Aquesta entrada va a tractar sobre un resum al següent video:
El número d'or, es troba, entre altres, també a les piràmides de "Keops". Herodoto, qui va ser un historiador del segle XV, va descobrir que els egipcis utilitzaven la mateixa base a un dels triangles de la piràmide que al quadrat de l'altura total. Dona la casualitat, de que l'altura d'un dels triangles partit de la mitat del seu costat, dóna 1,618... és a dir, el número d'or. Però n'hi han més coses: el resultat entre la superfície total de la piràmide i entre la superfície dels triangles de la piràmide dóna 1,618... és a dir, també el número d'or. I també, la divisió l'àrea lateral i la base del quadrat de la piràmide, també dona el número d'or, 1,618...
Per construir rectangles auris el que has de fer és el següent: en primer lloc, dibuixem un quadrat normal i corrent. Sobre aquest quadrat, marquem el punt mig d'un dels costats, i traçem un arc de circumferència, el radi serà la distància desde el punt mig del costat fins el vèrtex superior, fins que es trobe amb la prolongació del mig costat que hem utilitzat com punt central de la circumferència. Per continuar fent rectangles auris, hem de fer rectangles sobre el costat més llarg, succesivament.
Si fem la corresponent circumferència dels vèrtexs corresponents de cada rectangle, obtindrem la Espiral de Durero, una espiral que té forma d'una caracola. La Espiral de Durero, també la trobem a les galaxies, a la creació de huracans.

També trobem que, el número d'or, el localitzem al creixement dels vegetals i arbres, així com també a les flors, a algunes trobem algunes amb semblança pentagònica.
Una cosa també curiosa amb el número d'or, és que al pentàgon estrellat, trobem fins a 4 mesures diferents. Lo curiòs que ocurre amb aquestes mesures, és que entre les mesures consecutives, si les dividim, el seu resultat és el número d'or, o auri.

Existeix també un angle d'or? sí.
Si fem una circumferència i la dividim en dos parts, de tal forma que la part més gran dividida entre la petita, done exactament el número d'or. L'angle petit mesura 137º30' i el gran 223º30'.
Una altra curiositat és que el creixement de les branques dels arbres i flors, s'aproximen a les mesures anteriors de la circumferència petita i gran.

També, a les gallines podem trobar l'existència del número d'or. Si dividim l'altura entre l'amplària, el seu resultat va a donar entre l'arrel del número d'or (1.27) i el número d'or (1.618).